Recórrer els dos vessants (obaga i solana) de la serra de Collserola permet apreciar-ne els variats i rics ambients que els constitueixen, caracteritzats per vegetacions ben diverses.
A l’obaga, majoritàriament forestal, hi dominen l’alzinar amb roures, els boscos de pi blanc i espècies eurosiberianes com el sanguinyol, la servera, el corniol o la lleteresa de bosc. Dins l’obaga trobem ambients aquàtics com el pantà de Vallvidrera, un dels ecosistemes herpetològicament més rics de Catalunya, ja que s’hi ha trobat el 100 % de les espècies d’amfibis propis de l’àrea metropolitana de Barcelona i el 75 % dels de la província de Barcelona. A més, aquest pantà ens transporta aL passat i ens mostra la relació de l’home amb el seu entorn i l’aprofitament dels recursos naturals.
Quant a la solana, gran part està coberta per prats, brolles, màquies i garrigues d’elevat interès biològic, malgrat la seva aparença degradada i empobrida. Els prats sabanoides d’albellatge són una de les joies naturals de Collserola, ja que amaguen espècies d’invertebrats pròpies del sud de la península Ibèrica i el nord d’Àfrica. Quan el prat evoluciona sense rebre pertorbacions, apareix un conjunt de petites plantes arbustives: la brolla, formada per estepes, el cap d’ase, el romaní i plantes punxegudes com la gatosa. Les màquies, zones arbustives impenetrables on trobem el bruc boal, l’arboç i petites alzines, constitueixen un estadi previ a la formació d’un bosc i poden ser fruit de la degradació de l’alzinar. Una variant de la màquia de menys alçària és la garriga, dominada pel garric. I en tots aquests ambients trobem ocells de zones obertes (tallarols, botxí…) i una gran quantitat d’invertebrats.